Castillo de Ibiza: “Per a la definició de les línies d’actuació futura” (Joan Ramón Torres, Jefe del Servicio de Arqueología del Consell Insular de Ibiza).


Ahora que el tema tiene una trascendencia pública (que era lo que realmente perseguíamos, para que nos vamos a engañar, demasiado oscurantismo y muchas tentaciones de hacer tabula rasa, presiones para “agilizar” los tramites, etc), sería bueno hacer un poco de pedagogía y tratar de poner un poco de cordura en un asunto en el que todos sin excepción nos jugamos mucho.

Dado que el mantra oficial es que cualquier cosa que se diga o se haga persigue única y exclusivamente la paralización de las obras (argumento estúpido y propio de aquellos a los que de puertas para dentro les importa un comino el futuro de los restos aparecidos), sería aconsejable retomar las recomendaciones que se incluyen en el hasta ahora único estudio exhaustivo llevado a cabo sobre el tema: “ESTUDI ARQUEOLÓGIC I HISTÒRIC DEL CASTELL D’EIVISSA. 1. ESTRUCTURES I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS” escrito por Joan Ramón Torres, Jefe Del Servicio de Arqueología del Consell Insular de Ibiza en el año 2000 dentro de la colección “QUADERNS D’ARQUELOGIA PITIÜSA, nº6”.

Apèndix (pàg. 150):

Per a la definició de les línies d’actuació futura.

-Línia de valoració dels elements patrimonials:

Una vegada definits els elements històrics i patrimonials –una part dels quals es reflecteix en aquest estudi, mentre que l’altra està pendent de les investigacions proposades en la línea anterior- serà necessari un procés que porti a la decisió de quins, d’entre ells, han de ser, no ja conservats, sinó posats en valor. Seria important arribar a un punt de consens, tant entre tècnics i polítics, com a nivel social el més ampli posible.

-Línia d’integració dels elements patrimonials amb les concepcions arquitectòniques:

No sembla normal que recintes com el castell d’Eivissa (que no farien sinó exemplificar un cas generalitzat en aquesta metèria), on els valors patrimonials i històrics són el seu principal argument, siguin objecte d’una filosofía que, en el millor dels casos, tendeix a rellevar-los a un segon pla.

Aleshores, la solución més lógica ha de ser un ordre invers en el processos  mecànics d’actuació: en primer lloc una investigación profunda, en segon, una valoració, des d’una perspectiva general i àmplia, dels elements identificats i, en tercer lloc, una integració de l’ordre arquitectònic i l’ordre histórico-arqueològic.

Pel que fa al castell d’Eivissa, la qüestió es resumeix, fàcilment, desaconsellant totalment la realització de més projectes arquitectónics mentre que el procesos d’investigació i valoració –com els indicats abans- no hagin estat assolits de manera plena i satisfactòria.

Para otro día dejaremos el apartado de “Línia de connexió amb l’entorn arqueologic circumdant” que tiene miga y da para varios posts.

Un saludo a todos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s